En Christian té setze anys i, des de la mort del seu germà bessó, s’ha allunyat dels seus companys de classe i de la família. Passa sol el temps lliure, llegint poesia i escoltant al seu i-Pod cançons tristes en el cementiri de Teià.

     Un capvespre veu que s’acosten al cementiri, situat en un turó sobre el mar, dues noies i un noi vestits de negre. Porten una flor violeta a la solapa i la cara maquillada de blanc. Els nouvinguts l’amenacen i tracten de foragitar-lo, però en Christian s’hi enfronta. Impressionats per la seva reacció, els joves forasters es presenten com a Alèxia, Lorena i Robert.

     En una conversa a la llum d’espelmes, li revelen que han format una ordre secreta, RETRUM, que es reuneix als cementiris amb un propòsit obscur…

     Qui aspiri a unir-se al grup s’haurà de sotmetre a un desafiament: passar tota una nit sol al cementiri. Inspirat per les lectures i les cançons sinistres que sempre acompanyen la seva vida, en Christian s’ofereix a passar la prova l’endemà a la nit.

     Després de superar les hores més terrorífiques de la seva vida, es lliurarà progressivament als jocs estranys de “l’ordre pàl·lida”, com també es fa anomenar el quartet, mentre l’Alèxia es va convertint en alguna cosa més que una amiga. Però com diu un vell proverbi àrab: «Qui truca repetidament a la porta, acaba entrant...»