|
Aquests són els microcontes del concurs passat, que va tenir un nivell de qualitat molt gran i va donar molts maldecaps al jurat per escollir els guanyadors.
|
| |
JA TENIM GUANYADORA I FINALISTES 26/12/2010 |
|
|
|
|
| |
Benvolguts amics de Retrum,
Aquests són els resultats de les votacions en les quals ha participat una editora, un lector editorial i un músic i escriptor que no és aquest que us escriu.
L'elecció del guanyador i els finalistes és fruit d'una votació totalment subjectiva, i de fet el jurat ha tingut grans problemes per fer una selecció degut a l'altíssim nivell de tots els relats.
Per aquest motiu, hem decidit que ningú es quedi sense premi, la qual cosa queda així:
• 1 lot de 10 discos al gust de l'Alèxia per al guanyador + 1 samarreta de Retrum.
• 1 samarreta per a cadascun dels 5 finalistes.
• 1 disc d'Hotel Gurú + 1 xapa de Retrum per a cadascun dels participants, com a agraïment per tan bona literatura.
Per rebre els vostres premis, heu d'enviar un correu amb l'adreça a la nostra coordinadora Franzi, que us atendrà en l'adreça de correu electrònic:
retrumchapel@gmail.com
Gràcies per ser aquí!
Francesc
+ + + +
MICROCONTE GUANYADOR
Iris
"EN BUSCA DE L'ALEGRIA DE LA VIDA"
Sento les fulles seques cruixir,
sento les teves passes lentes i pausades,
em giro i ja no hi ets.
Em gronxo,
sento el teu cor bategar,
em llenço, em giro i ja no hi ets.
M'he passat la vida buscant-te i no t'he trobat,
he perdut l'esperança,
i he decidit anar a parar a la part fosca de la vida.
Quan t'has adonat
ja era massa tard,
llavors has tirat un clavell escarlata sobre el meu epitafi.
+ + + + + + + + + +
5 FINALISTES
JÚLIA
"ALLÒ QUE ÉS TEU"
El crepuscle tenyia el cementiri d'una pàl·lida i esmorteïda llum, projectant ombres fantasmagòriques que passaven lentament de daurat a gris. Una suau brisa tardorenca feia voleiar les fulles groguenques dels arbres i els tirabuixons castanys d'una noia que restava agenollada davant de la tomba del seu amor. L'Aurora, que aquest era el seu nom, no plorava; simplement deixava que la tristesa i el dolor la consumissin per dins i ocupessin el lloc que dies abans havia estat ple de l'amor d'en Joel. En Joel havia mort assassinat. L'Aurora s'havia fet un pentinat digne de boda. O d'enterrament. Va tancar els seus ulls marrons i va treure una daga brillant i esmolada, i sense tremolar ni una fracció de segon, se la va clavar al cor. Mentre la sang brollava del seu pit i la flama de la vida s'apagava al seu interior, va mussitar: -Et dono allò que et pertany, el meu cor. -i va somriure. Volia morir bonica.
+ + + + + + + + + +
IRENE
"REMEMBER ME"
Recordo els seus ulls embetumats, els llavis immòbils, inerts. Recordo la seva olor, els cabells de sutge...
Em recordo de les seves mans i dels dits llargs passejant-se per damunt del teclat i d'una fràgil melodia que encara ara sento.
Recordo el seu cos, les abraçades a l'ombra, però no puc, és inútil, recordar-ne la veu.
+ + + + + + + + + +
ANTONIO
"ATRACCIÓ"
Ara ho entenc Amor.
Ara entenc perquè em sentia atret i confós quan passava vora els vells murs del cementiri, com un neguit em pujava per l'estómac i el meu cor bategava depressa.
Ara entenc com vaig conèixer (jo pensava que per atzar) la teva vida breu i com vaig eclipsar-me amb retalls de la teva pàl·lida bellesa.
Ara sé que m'has estat cridant tot aquest temps. La música, l'art, la flama negra, totes eren senyals teves.
Ja sóc aquí Amor, ja sóc al teu costat. Per tu he deixat el mon sense sentit de fora i t'acompanyaré per sempre en aquest, el nostre jardí.
+ + + + + + + + + +
ARNAU
"VIDA"
Era una nit de lluna plena al nostre cementiri, com sempre que quedàvem abans. Em vaig quedar parat a la porta de ferro tancada. Vaig seure sobre una pedra a esperar… i l'espera no se'm feia llarga, perquè havia esperat molt de temps; era com si hagués esperat tota una vida per trencar la barrera de la mort. El campanar em va despertar dels meus pensaments, dotze campanades, i llavors va aparèixer el corb, com si fos el guardià que obria les portes del cementiri. Vaig entrar amb passes lentes i vaig caminar fins a la làpida. L'epitafi em va recordar vells temps, "Vida", el sobrenom que ens havíem posat l'un a l'altre; no hi havia data perquè ella seguia viva dins meu. Vaig sentir les seves carícies a través del vent i un petó glaçat que contenia tot el seu amor, i vaig sentir que estava amb mi en aquell moment… ella i jo… un amor després de la mort.
+ + + + + + + + + +
ANNA
"DIE"
Encara recordo la meva mort. Com el meu cor s'havia glaçat per sempre. Com la meva cara pàl·lida, sinistra, reflectant i dura havia perdut l'expressió. Com els meus llavis morats, suaus i lleugers s'havien tornat durs. Com la meva mirada profunda, terrorífica, havia deixat un buit.
Havia traït els meus, la meva tribu, el meu món. La sang s'evaporava al meu cos. Els talls profunds i les mossegades em penetraven per tot arreu.
No em podia moure, estava paralítica.
Llavors el meu cervell es va posar en funcionament. Jo era allà per voluntat pròpia, estava morint per la decisió que havia pres: donar la meva vida a una altra persona que s'ho mereixés més que jo. Per tant, perquè em volia fer enrere? Era covardia a la mort? |
|
|
| |
 |
|
|
| |
JA TENIM GUANYADORA I FINALISTES 26/12/2010 |
|
|
|
|
| |
Benvolguts amics de Retrum,
Aquests són els resultats de les votacions en les quals ha participat una editora, un lector editorial i un músic i escriptor que no és aquest que us escriu.
L'elecció del guanyador i els finalistes és fruit d'una votació totalment subjectiva, i de fet el jurat ha tingut grans problemes per fer una selecció degut a l'altíssim nivell de tots els relats.
Per aquest motiu, hem decidit que ningú es quedi sense premi, la qual cosa queda així:
• 1 lot de 10 discos al gust de l'Alèxia per al guanyador + 1 samarreta de Retrum.
• 1 samarreta per a cadascun dels 5 finalistes.
• 1 disc d'Hotel Gurú + 1 xapa de Retrum per a cadascun dels participants, com a agraïment per tan bona literatura.
Per rebre els vostres premis, heu d'enviar un correu amb l'adreça a la nostra coordinadora Franzi, que us atendrà en l'adreça de correu electrònic:
retrumchapel@gmail.com
Gràcies per ser aquí!
Francesc
+ + + +
MICROCONTE GUANYADOR
Iris
"EN BUSCA DE L'ALEGRIA DE LA VIDA"
Sento les fulles seques cruixir,
sento les teves passes lentes i pausades,
em giro i ja no hi ets.
Em gronxo,
sento el teu cor bategar,
em llenço, em giro i ja no hi ets.
M'he passat la vida buscant-te i no t'he trobat,
he perdut l'esperança,
i he decidit anar a parar a la part fosca de la vida.
Quan t'has adonat
ja era massa tard,
llavors has tirat un clavell escarlata sobre el meu epitafi.
+ + + + + + + + + +
5 FINALISTES
JÚLIA
"ALLÒ QUE ÉS TEU"
El crepuscle tenyia el cementiri d'una pàl·lida i esmorteïda llum, projectant ombres fantasmagòriques que passaven lentament de daurat a gris. Una suau brisa tardorenca feia voleiar les fulles groguenques dels arbres i els tirabuixons castanys d'una noia que restava agenollada davant de la tomba del seu amor. L'Aurora, que aquest era el seu nom, no plorava; simplement deixava que la tristesa i el dolor la consumissin per dins i ocupessin el lloc que dies abans havia estat ple de l'amor d'en Joel. En Joel havia mort assassinat. L'Aurora s'havia fet un pentinat digne de boda. O d'enterrament. Va tancar els seus ulls marrons i va treure una daga brillant i esmolada, i sense tremolar ni una fracció de segon, se la va clavar al cor. Mentre la sang brollava del seu pit i la flama de la vida s'apagava al seu interior, va mussitar: -Et dono allò que et pertany, el meu cor. -i va somriure. Volia morir bonica.
+ + + + + + + + + +
IRENE
"REMEMBER ME"
Recordo els seus ulls embetumats, els llavis immòbils, inerts. Recordo la seva olor, els cabells de sutge...
Em recordo de les seves mans i dels dits llargs passejant-se per damunt del teclat i d'una fràgil melodia que encara ara sento.
Recordo el seu cos, les abraçades a l'ombra, però no puc, és inútil, recordar-ne la veu.
+ + + + + + + + + +
ANTONIO
"ATRACCIÓ"
Ara ho entenc Amor.
Ara entenc perquè em sentia atret i confós quan passava vora els vells murs del cementiri, com un neguit em pujava per l'estómac i el meu cor bategava depressa.
Ara entenc com vaig conèixer (jo pensava que per atzar) la teva vida breu i com vaig eclipsar-me amb retalls de la teva pàl·lida bellesa.
Ara sé que m'has estat cridant tot aquest temps. La música, l'art, la flama negra, totes eren senyals teves.
Ja sóc aquí Amor, ja sóc al teu costat. Per tu he deixat el mon sense sentit de fora i t'acompanyaré per sempre en aquest, el nostre jardí.
+ + + + + + + + + +
ARNAU
"VIDA"
Era una nit de lluna plena al nostre cementiri, com sempre que quedàvem abans. Em vaig quedar parat a la porta de ferro tancada. Vaig seure sobre una pedra a esperar… i l'espera no se'm feia llarga, perquè havia esperat molt de temps; era com si hagués esperat tota una vida per trencar la barrera de la mort. El campanar em va despertar dels meus pensaments, dotze campanades, i llavors va aparèixer el corb, com si fos el guardià que obria les portes del cementiri. Vaig entrar amb passes lentes i vaig caminar fins a la làpida. L'epitafi em va recordar vells temps, "Vida", el sobrenom que ens havíem posat l'un a l'altre; no hi havia data perquè ella seguia viva dins meu. Vaig sentir les seves carícies a través del vent i un petó glaçat que contenia tot el seu amor, i vaig sentir que estava amb mi en aquell moment… ella i jo… un amor després de la mort.
+ + + + + + + + + +
ANNA
"DIE"
Encara recordo la meva mort. Com el meu cor s'havia glaçat per sempre. Com la meva cara pàl·lida, sinistra, reflectant i dura havia perdut l'expressió. Com els meus llavis morats, suaus i lleugers s'havien tornat durs. Com la meva mirada profunda, terrorífica, havia deixat un buit.
Havia traït els meus, la meva tribu, el meu món. La sang s'evaporava al meu cos. Els talls profunds i les mossegades em penetraven per tot arreu.
No em podia moure, estava paralítica.
Llavors el meu cervell es va posar en funcionament. Jo era allà per voluntat pròpia, estava morint per la decisió que havia pres: donar la meva vida a una altra persona que s'ho mereixés més que jo. Per tant, perquè em volia fer enrere? Era covardia a la mort? |
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
 |
|
| |
Després de l'èxit de participació del I Concurs de Microrelats Pàl·lids, aquest setembre anunciarem un nou concurs que es fallarà a finals d'aquest 2011.
Aviat tindreu notícies! |
| |
|
|
|
